Un concert, malgrat tot, ÚNIC

Música

Avui fa una setmana em llevava a les tantes amb una cançó al cap. Una cançó que em va arribar molt endins des del dia que la vaig sentir per primera vegada i que de seguida va passar a formar part de la banda sonora de la meva vida, il·lustrant durant tots aquests anys molts moments inoblidables.

Una vegada i una altra repetia: “Et donaria amor, si poguessis tornar-me’n... et donaria amor, si ens poguéssim mirar. Et donar el món, si poguessis parlar-me... ho donaria tot, si et pogués estimar...”. La tornada de "El Far del sud” , inspirada en la gran pel·lícula argentina “El faro del sur”, protagonitzada per Íngrid Rubio i Ricardo Darín, i un dels temes més coneguts dels mítics “Sopa de Cabra” als quals per fi, havia pogut retrobar en directe, dalt d’un escenari.



El dia en què van anunciar la seva tornada va esclatar el rebombori. Al llarg dels seus més de quinze anys de trajectòria professional, els gironins s’han convertit en tot un referent en el món de la música catalana, i com a representants d’excepció del denominat “rock català” ja fa molts anys que formen part de la història del nostre país.


Imatge del grup en els seus inicis

“Sopa de Cabra" havia decidit tornar a entonar en concert temes tan coneguts com “El boig de la ciutat”, “Sota una estrella”, “Mai trobaràs”, “Podré tornar enrere”, “Camins” o –un dels himnes de Catalunya per antonomàsia- “L’Empordà”. Tot en un “únic” concert que es celebraria el 9 de setembre de 2011, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Des d’aquell moment, l’objectiu de molts dels seus seguidors estava clar: aconseguir una de les preuades entrades per aquest exclusiu espectacle.

Com era d’esperar, les entrades van volar i els privilegiats que n’havíem aconseguit una després de barallar-nos una vegada i una altra amb el telèfon per comprar-les, ens sentíem més que satisfets per tenir entre les nostres mans aquell tresor.

Per això, quan la banda va anunciar que faria un segon concert, i després un tercer, i després un quart, un cinquè, un sisè i finalment, un setè... la sorpresa va ser majúscula. Després de tot, el concert “únic”, aquell concert que havia de passar a la història per ser “genuí”, no seria més que un dels set concerts “únics” que farien els gironins... una qüestió que en certa manera, desvirtuava l’emoció que havia generat l’esdeveniment.

Amb tot, ni jo ni la majoria dels que havíem batallat per aquella entrada - aparentment exclusiva - vam perdre la il·lusió per aquell retrobament. Quatre dies abans de l’esperada actuació, rebia un correu de l'Eva Clota que m’ajudava a escalfar motors:

 

A part de gaudir de l'Empordà, aquest estiu també he dormit sota una estrella amb uns manelics que bé podria haver tret del carrer dels torrats (o de les festes de Gràcia, que pel cas...). He parlat molt per no dir res, i he gaudit dinars d'aquells que s'allarguen fins quan es faci fosc. I és que ja ho diuen: “No tinguis pressa!, les presses no són bones companyes”. 

Aquesta nit he pensat en el llarg viatge que faré d'aquí poc. No sóc d'aquelles que li agradi dir que tot queda igual, després d'un viatge sempre hi ha coses noves. No em crec allò de que mai trobaràs el teu príncep blau i tampoc em canso d'anar a aquest meravellós país. 

A les hores bruixes, quan cau el sol i just abans de veure-li la pell de lluna, pensaré en tu i em preguntaré on ets? Sents? Els teus somnis són importants i no sóm diferents, només instants del temps.

Però mentre el món es mou, a mi em tranquil·litza saber que sempre podré tornar enrere perquè no em crec allò de que no hi ha camí, sempre hi ha camins per a tot.

Ja ho sé, semblo el boig de la ciutat deus pensar. La veritat és que estic dins d'un núvol i probablement no aniré gaire més enllà del far del sur. I és que a vegades plou i fa sol i el so de la llum em flipa.

Però al cap i a la fi... a qui li importa si et quedes amb mi??

Efectivament.... arriba el gran dia!!!!!!!"

I finalment, el dia 9 a dos quarts de deu, milers de persones ens plantàvem al Sant Jordi amb les cordes vocals apunt per resistir una sessió de tres hores de “Sopa de Cabra” en directe.


Imatge del concert del 9 de setembre de 2011


 El concert no va decebre... el grup estava més entregat que mai i al crit del clàssic "bona nit, malpartis", oferia un repertori que combinava a la perfecció cançons dels seus orígens amb alguns dels seus temes més recents. 
 

La posada en escena, la música, la veu, l’entrega... no hi faltava res, absolutament res... i tot plegat va fer que finalment, i malgrat tot, aquell concert es convertís realment en ÚNIC.

Un concert "únic" que TV3 va enregistrar en exclusiva i que deixa clar que els “Sopa de cabra” han mogut, mouen i seguiran movent muntanyes.

"Falling Skies", la versió alienígena de "The Walking Dead"

Televisió

“E.T”,  “Alf”, “V”, “Independence Day”, “Mars Attacks”, “La guerra de los mundos” i un llarg etcètera. La història del cinema i la televisió compta amb una inacabable llista de protagonistes vinguts d’altres planetes amb millors o pitjors intencions, segons cada cas.

Si ens fixem en els mítics “E.T” o “Alf”, per exemple, els encantadors extraterrestres són pacífics i només volen fer-se amics dels humans, una situació ben diferent a la de la majoria de visitants que omplen els arxius televisius i cinematogràfics, i que arriben a la terra amb intencions molt menys lloables i que busquen només fer-se amb el control de la terra i dels éssers que l’habiten.

Precisament en aquest segon grup hi podríem encabir “Falling Skies”, una sèrie que explica com un grup d’humans lluita contra els extraterrestres que volen dominar la terra i que va arrasar en la seva estrena als Estats Units el passat mes de juny.



Detall del cartell de promoció de "Falling Skies"

La nova sèrie “estrella” de Cuatro

“Era a classe quan van arribar les naus, eren enormes... van dir que no els atacarien amb armes nuclears, perquè potser volien ser amics... però no, no ho volien ser...”. Així, amb la veu d’un nen acompanyant uns dibuixos infantils que recreen el moment de la invasió extraterrestre, Cuatro promocionava des de feia setmanes l’estrena de la que espera que sigui la seva nova sèrie “estrella”.

La trama s’inicia sis mesos després de l’arribada dels alienígenes a la terra. Per tant, sense saber molt bé el com i el per què d’aquesta invasió, el telespectador es troba amb un grup d’humans -coneguts com a la “resistència”-, que s’uneixen per provar de sobreviure als seus nous enemics a la ciutat nord-americana de Boston, arrasada pel caos i la destrucció.

El grup, dividit per jerarquies, prova de subsistir abastint-se com pot de menjar i lluitant contra els extraterrestres que es van trobant al seu pas. Tot sense oblidar que cadascun dels protagonistes de la sèrie carrega a la seva motxilla una història personal, fonamental també pel desenvolupament de la trama.

Resistència, màquines, invasió... vocabulari bèl·lic que es repeteix i es repetirà al llarg d’aquesta nova aventura en la qual el grup d’humans haurà d’enfrontar-se sense treva als alienígenes -denominats “deslizantes” o “polls”- per aconseguir el seu objectiu: “retirada, reagrupament, retorn i revenja”.

                                     

Reminiscències de temps millors

Amb un pressupost que moltes superproduccions nord-americanes envejarien, una factura immillorable i amb Steven Spielberg com a productor executiu, la millor de les cartes de presentació possibles, “Falling Skies” apuntava maneres.

Les expectatives eren més que grans, però un cop vistos els dos primers capítols dels deu que hi ha a la primera temporada, el resultat no acaba de convèncer. La manca d’acció, el poc nivell dels efectes especials i un guió bastant allunyat de l’excel·lència són sense cap dubte, els pitjors punts d’aquesta saga firmada per Robert Rodat (“Salvar al soldado Ryan”).

Això sense tenir en compte els excessius moments ensucrats que trenquen totalment el ritme de la història o la poca força de les trames secundàries que desvien l’atenció fins al límit d’arribar a punts tan paradoxals com per exemple que en tot un capítol d’una sèrie basada en extraterrestres no es vegi ni un sol extraterrestre. 

A més, és inevitable veure el toc - i en algun cas diria que fins i tot la inspiració directa- d’algunes escenes mítiques d’altres sèries com ara “Lost”, “V” o “Battlestar galactica”; sense esmentar les incomptables similituds amb pel·lícules com “La guerra de los mundos” o “Independence Day”, entre d'altres.

Però sense cap mena de dubte, la referència més clara que ve al cap veient “Falling Skies” és “The Walking Dead”, substituint això sí, els morts vivents per animalons de color verdós.



Cartell presentació "Falling Skies"



Cartell presentació "The Walking Dead"





 

Bones dades d’audiència per a una estrena fluixa

Sigui com sigui, i malgrat el debat entre partidaris i detractors de la sèrie que s’ha generat a les xarxes socials, el cert és que “Falling Skies” ha aconseguit una bona nota en el seu primer examen entre el públic espanyol. El primer i el segon capítol de la sèrie de Ciència Ficció protagonitzada per Noah Wyle (“Urgencias”) han aconseguit un 10,5% i un 11,2% d’audiència, respectivament.

Bones dades que caldrà comprovar si es mantenen al llarg de tota la temporada. De moment, per tots els que encara no els heu pogut veure, aquí els teniu. Això sí, espavileu perquè Cuatro només els mantindrà online durant una setmana després de la seva emissió.

La propera cita amb "Falling Skies" serà dimarts que ve a les 22.30h. De cara a llavors veurem si els alienígenes han fet els deures i han deixat de banda el regust a sèrie familiar en favor del ritme i l’acció i si finalment, "progressen adequadament”.

Una nova llum brilla al Romea

Teatre

El Romea de Barcelona està d’estrena. L’experiència de Sergi Pompermayer i el talent de Julio Manrique s’han unit per crear "Llum de guàrdia" (#llumdeguardia), una obra que s’allunya de les conviccions tradicionals del teatre i que desprèn frescor i originalitat en cadascuna de les seves escenes.

Detall del cartell "Llum de guàrdia"

Cares conegudes del panorama teatral i televisiu català, com Mireia Aixalà ("La memòria dels Cargols", "Lo Cartanyà", "Xtrems"), Ivan Benet ("Ventdelplà", "El somni d’una nit d’estiu"), Cristina Genebat ("Majoria Absoluta", "La forma de les coses") o Andrew Tarbet ("Infidels", “I want to be a soldier”) protagonitzen aquest intens misteri en el qual els fantasmes del passat tornen per ajudar a resoldre les pors del present.

Un repartiment que es completa amb Oriol Guinart ("Pel davant i pel darrera", "Natura morta"), Xavier Ricart ("Polònia", "La forma de les coses") i Marc Rodríguez ("Porca Misèria", "Salvador"), peces claus per aconseguir que tot l’engranatge de "Llum de guàrdia" funcioni tan bé com ho fa.

El punt de partida de la història és una curiosa roda de premsa en motiu de l’estrena de l’espectacle "Xirgu" al Romea. Una estrena que acaba en tragèdia: el teatre es crema i una de les protagonistes de l’obra, una jove ballarina sordmuda, mor durant l’incendi.

Set anys després i sota l’ombra i el misteri d’aquella tràgica nit, tots els què van tenir alguna relació amb “Xirgu” es retroben de forma més o menys casual durant una jornada plujosa a la Ciutat Comtal. Junts finalment, per tancar el cercle que es va obrir aquell fatídic 14 de setembre de 2004.

Les històries dels protagonistes es presenten en petites pinzellades i s’entrellacen amb una bona dosi d’humor i de sorpresa que fan que l’espectador mantingui un somriure de pam a pam durant pràcticament tota l’hora i mitja que dura l’espectacle.

Una obra més marcada pel destí que per les coincidències i més a prop dels fantasmes reals que dels irreals, que gràcies a Pompermayer i Manrique, a la bona posada en escena i a la gran interpretació dels actors deixa un molt bon regust de boca.

Sens dubte, una dosi d’aire fresc en la programació teatral d’una Barcelona en plena efervescència cultural.

L'equip de "Llum de guàrdia". Foto: David Ruano

Podeu veure "Llum de guàrdia" del 6 de setembre al 9 d'octubre de 2011 al Teatre Romea de Barcelona. De dimarts a divendres a les 21 h, els dissabtes a les 18:30 h i a les 21:30 h i el diumenge a les 18:30 h. El preu de les entrades va dels 17 als 28 €.