sábado, 17 de septiembre de 2011

Un concert, malgrat tot, ÚNIC


Música

Avui fa una setmana em llevava a les tantes amb una cançó al cap. Una cançó que em va arribar molt endins des del dia que la vaig sentir per primera vegada i que de seguida va passar a formar part de la banda sonora de la meva vida, il·lustrant durant tots aquests anys molts moments inoblidables.

Una vegada i una altra repetia: “Et donaria amor, si poguessis tornar-me’n... et donaria amor, si ens poguéssim mirar. Et donar el món, si poguessis parlar-me... ho donaria tot, si et pogués estimar...”. La tornada de "El Far del sud” , inspirada en la gran pel·lícula argentina “El faro del sur”, protagonitzada per Íngrid Rubio i Ricardo Darín, i un dels temes més coneguts dels mítics “Sopa de Cabra” als quals per fi, havia pogut retrobar en directe, dalt d’un escenari.

El dia en què van anunciar la seva tornada va esclatar el rebombori. Al llarg dels seus més de quinze anys de trajectòria professional, els gironins s’han convertit en tot un referent en el món de la música catalana, i com a representants d’excepció del denominat “rock català” ja fa molts anys que formen part de la història del nostre país.

Imatge del grup en els seus inicis

“Sopa de Cabra" havia decidit tornar a entonar en concert temes tan coneguts com “El boig de la ciutat”, “Sota una estrella”, “Mai trobaràs”, “Podré tornar enrere”, “Camins” o –un dels himnes de Catalunya per antonomàsia- “L’Empordà”. Tot en un “únic” concert que es celebraria el 9 de setembre de 2011, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Des d’aquell moment, l’objectiu de molts dels seus seguidors estava clar: aconseguir una de les preuades entrades per aquest exclusiu espectacle.

Com era d’esperar, les entrades van volar i els privilegiats que n’havíem aconseguit una després de barallar-nos una vegada i una altra amb el telèfon per comprar-les, ens sentíem més que satisfets per tenir entre les nostres mans aquell tresor.

Per això, quan la banda va anunciar que faria un segon concert, i després un tercer, i després un quart, un cinquè, un sisè i finalment, un setè... la sorpresa va ser majúscula. Després de tot, el concert “únic”, aquell concert que havia de passar a la història per ser “genuí”, no seria més que un dels set concerts “únics” que farien els gironins... una qüestió que en certa manera, desvirtuava l’emoció que havia generat l’esdeveniment.

Amb tot, ni jo ni la majoria dels que havíem batallat per aquella entrada - aparentment exclusiva - vam perdre la il·lusió per aquell retrobament. Quatre dies abans de l’esperada actuació, rebia un correu de l'Eva Clota que m’ajudava a escalfar motors:
 
A part de gaudir de l'Empordà, aquest estiu també he dormit sota una estrella amb uns manelics que bé podria haver tret del carrer dels torrats (o de les festes de Gràcia, que pel cas...). He parlat molt per no dir res, i he gaudit dinars d'aquells que s'allarguen fins quan es faci fosc. I és que ja ho diuen: “No tinguis pressa!, les presses no són bones companyes”. 

Aquesta nit he pensat en el llarg viatge que faré d'aquí poc. No sóc d'aquelles que li agradi dir que tot queda igual, després d'un viatge sempre hi ha coses noves. No em crec allò de que mai trobaràs el teu príncep blau i tampoc em canso d'anar a aquest meravellós país. 

A les hores bruixes, quan cau el sol i just abans de veure-li la pell de lluna, pensaré en tu i em preguntaré on ets? Sents? Els teus somnis són importants i no sóm diferents, només instants del temps.

Però mentre el món es mou, a mi em tranquil·litza saber que sempre podré tornar enrere perquè no em crec allò de que no hi ha camí, sempre hi ha camins per a tot.

Ja ho sé, semblo el boig de la ciutat deus pensar. La veritat és que estic dins d'un núvol i probablement no aniré gaire més enllà del far del sur. I és que a vegades plou i fa sol i el so de la llum em flipa.

Però al cap i a la fi... a qui li importa si et quedes amb mi??

Efectivament.... arriba el gran dia!!!!!!!"

I finalment, el dia 9 a dos quarts de deu, milers de persones ens plantàvem al Sant Jordi amb les cordes vocals apunt per resistir una sessió de tres hores de “Sopa de Cabra” en directe.

Imatge del concert del 9 de setembre de 2011

 El concert no va decebre... el grup estava més entregat que mai i al crit del clàssic "bona nit, malpartis", oferia un repertori que combinava a la perfecció cançons dels seus orígens amb alguns dels seus temes més recents. 
 
La posada en escena, la música, la veu, l’entrega... no hi faltava res, absolutament res... i tot plegat va fer que finalment, i malgrat tot, aquell concert es convertís realment en ÚNIC.

Un concert "únic" que TV3 va enregistrar en exclusiva i que deixa clar que els “Sopa de cabra” han mogut, mouen i seguiran movent muntanyes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada